dilluns, 16 de juny del 2014

TRANSCATALUNYA 2014

Gran resultat l'aconseguit ahir a la Transcatalunya de Probike. Després de 3 edicions en que a la primera vegada vaig abandonar i la segona i tercera vaig quedar el 70 i pico, ahir vaig fer el millor resultat.
Tots els detalls son importants però hi ha dos que han sigut clau: haver perdut 8 kilos de pes i anar amb una bici de 29".
Els entrenaments han estat els de sempre i ja a Remences vaig fer un bon resultat. Tot i que aquesta última setmana he sortit poc i amb dolor de cames, no esperava trovar-me com em vaig trobar ahir.
Com sempre, pujada en autocar a La Molina, brieffing, sopar i dormir. De fet quasi no vaig dormir per com roncava el company així que al llevar-me vaig pensar: "que passi el que hagi de passar"...........
Vam sortir a davant, per evitar el tap que es produeix en el pont de sortida del camp de futbol. Al principi vam anar a molt bon ritme, sense cremar-nos per tal d'arribar bé a les primeres rampes del Coll de Pal. Allí xino-xano cap amunt i el sender on sempre posava el peu a terra aquest cop el vaig fer sencer. Bona noticia !! Allà ja va entrar en la grupeta la corredora Sandra Jordà ( Probike Team ) amb la que vam fer junts tot el que quedava.
Com que baixo com el cul em va adelantar molta gent a la baixada del Coll de Pal però vaig recuperar molt bé en el troç asfaltat de carretera cap a la Pobla i llavors la pujada a Ardericó, on vam fer grupeta amb el Xavi, la Sandra i altres participants que anaven amb Spezialazed, excepte jo, un rara avis amb una Giant.
A la baixada el Xavi va caure ( jo no ho vaig veure, només vaig veure que posava la cadena i em va dir que cap problema ) i em vaig quedar sol fins a Merlés. Allí vaig parar 8 minuts a menjar la butifarra i quan ja marxava arriba la Sandra i diu que ve amb mi ( només va veure coca-cola i menjar un platan, per flipar ). Al sortir vam engantxar un noi jovenet i vam fer grupeta els 3 fins a peu de Collserola. Li vaig dir al noi que si volia tirar per intentar fer "or" que tirés ell que jo em quedava amb la Sandra. Coi, si hagués anat amb ell podria haver fet "or" ja que ell ho va aconseguir, però després d'haver fet junts tot el recorregut em sabia greu deixar-la sola al final. En fi, una raó de més per tornar-hi l'any que ve, no?

Resumint, les sensacions molt bones. Cap moment de bajon, amb forces tota l'estona excepte el rampot dels collons que hi ha a la pujada a Monistrol ( és impossible arribar-hi a dalt amb 130 kms a sobre ).
Al final 10 hores 15 minuts i 23 de la general. Super content !!! i a sobre si a la meta estan la Eva i la Martina esperant-me !
 Amb forces de sobres !

Arribant a meta amb la Sandra Jordà